Últimas Actualizaciones del Evento

SI EL MEU FILL ÉS MOLT MOGUT I DESPISTAT ÉS TDAH?

Posted on Actualizado enn

psicologia-infantil-barcelona-tdah-maria-jaques-cabanes

Sembla que ara tots el nens moguts i despistats hagin d’estar sota l’etiqueta del TDAH. I això no és cert. El que sí que és cert, és que en els últims anys hi ha un augment de diagnòstics d’aquest trastorn, ja que hi ha més informació i coneixements que en faciliten la detecció. Però això no vol dir que els clínics no haguem de tenir igualment una estricta rigorositat a l’hora de diagnosticar a un nen.

El TDAH, trastorn per dèficit atencional amb o sense hiperactivitat, és un trastorn cognitiu i conductual. Els símptomes nuclears són dificultats atencionals, inquietut motora i impulsivitat:

La simptomatologia d’inatenció comporta: No prestar atenció als detalls, dificultats per mantenir l’atenció en una tasca, donar la sensació de que no escolta quan se li parla directament, dificultats per seguir instruccions i per organitzar-se, evitar tasques que li requereixen un esforç mental, etc.

La simptomatologia d’hiperactivitat comporta: Moviments constants de peus i mans, aixecar-se de la cadira en reiterades ocasions, parlar en excés, etc.

La simptomatologia d’impulsivitat comporta: Dificultats per esperar el seu torn, contestar abans que s’hagi acabat la pregunta, interrompre converses, etc.

No hem de confondre la distractibilitat, hiperactivitat i impulsivitat evolutivament normals de la infància amb la clínica pròpia del TDAH. És aquí quan un bon diagnòstic diferencial ens resoldrà dubtes de “què i de quina manera” li hem d’exigir al nen en el seu rendiment acadèmic i en els seus hàbits del dia a dia. Així com diferenciar el que realment pot o no pot fer, que és molt diferent al que vol o no vol fer.

 “No para quiet a la cadira, s’aixeca constantment”

“Li he d’estar a sobre, perquè sinó s’encanta i no fa res”

“Perd i oblida moltes coses amb facilitat”

“Comet molts errors perquè no es fixa”

“És incapaç de fer una activitat tranquil.la”

“Comença vàries activitats i no n’acaba mai cap”

“Sembla que tingui un motor engegat, no para mai”

Si ens sonen comentaris com aquests valdria la pena realitzar una valoració clínica i neuropsicològica per tal de diferenciar si estem davant d’un possible TDAH. D’aquesta manera podríem ajudar en els seus aprenentatges, social i emocionalment, ja que el TDAH acostuma a mostrar comorbilitat tant amb dificultats cognitives (lectura i comprensió lectora deficitàries, faltes d’ortografia i mala lletra, dificultats d’organització, etc) com amb simptomatologia de l’esfera social i emocional (poca tolerància a la frustració, baixa autoestima, irritabilitat, dificultats de relació amb companys, etc).

El tractament es realitza sempre treballant amb el nen, per donar-li les estratègies cognitives, emocionals i conductuals necessàries així com també amb escola i pares per a que entenguin el trastorn i puguin rebre les ajudes i pautes pertinents per a un bon funcionament.

ELS TEUS FILLS TENEN HABILITATS SOCIALS?

Posted on Actualizado enn

psicoleg-infantil-barcelona-habilitats-socials-maria-jaques-cabanes

Les habilitats socials són un conjunt de conductes i destreses específiques, verbals i no verbals, que ens permeten interactuar amb els altres de forma adequada a cada situació.

S’adquireixen mitjançant l’observació, l’aprenentatge, la imitació, etc., sobretot durant la infància. De fet, un bon aprenentatge primerenc és importantíssim per a l’adaptació dels nens, ja que hi ha una relació directa entre les competències socials en la infància i el posterior funcionament social, emocional i acadèmic.

Molts nens, per diferents motius, pot ser que no adquireixin aquestes habilitats necessàries per a desenvolupar-se adequadament. Com a conseqüència, podem tenir nens amb conductes agressives, rebuig per part dels seus iguals, aïllament social, etc. I també es relaciona amb baixa autoestima, desmotivació, locus control extern (“res depèn de mi”), tristesa i fins i tot depressió.

Tant l’excés com el dèficit d’habilitats socials no són bons, i es recomana una intervenció psicològica especificant les dificultats per a poder-les treballar amb el nen i donar-li les estratègies necessàries per al seu correcte desenvolupament social.

Alguns exemples podrien ser: excessiva timidesa, manca d’assertivitat, dificultats en expressar o entendre emocions, no saber defensar-se, dificultats en la resolució de problemes, etc.

“Sempre culpa als altres”

“Quan els companys no li fan cas els hi pega”

“No sap fer amics”

” Anem a una festa i es queda tota l’estona enganxat a mi”

” No sap defensar-se, els altres li manen sempre”

Amb el tractament psicològic, mitjançant jocs, role-playing, autoinstruccions o tècniques conductuals, els nens aniran poc a poc adquirint aquestes habilitats i veient que poden “fer-ho bé” i influir sobre el què els hi passa. Aquesta millora farà que es relacionin amb els altres i siguin acceptats. Això a la vegada els donarà reforç positiu per part dels seus amics, més implicació social i més interaccions.

La manca de competència social, pot ser especialment dificultosa en l’entrada de l’adolescència, ja que en aquesta època, les relacions amb els altres exigeixen nous reptes comunicatius i poden tenir mancances com per exemple, en iniciar converses, relacionar-se amb el sexe oposat, solucionar problemes o la presa de decisions, que si no es treballen podrien portar a un baix autoconcepte així com també baix rendiment acadèmic.

———————————————————————

¿TUS HIJOS TIENEN HABILIDADES SOCIALES?

Las habilidades sociales son un conjunto de conductas y habilidades específicas, verbales y no verbales, que nos permiten interactuar con los otros de la forma más adecuada en cada situación.

Son adquiridas (mediante la observación, el aprendizaje, la imitación, etc.) sobretodo durante la infancia. De hecho un buen aprendizaje precoz es importantísimo para la adaptación de los niños, ya que hay una relación directa entre las competencias sociales en la infancia y el posterior funcionamiento social, emocional y académico.

Muchos niños, por diferentes razones, puede que no aprendan estas habilidades necesarias para desarrollarse adecuadamente. Como consecuencia, podemos tener niños con conductas agresivas, rechazo por parte de sus iguales, aislamiento social, etc. Y también se relaciona con baja autoestima, desmotivación, locus de control externo (“nada depende de mi”), tristeza y hasta depresión.

Tanto el exceso como el déficit de habilidades sociales no son bueno y se recomienda una intervención psicológica especificando las dificultades para poderlas trabajar con el niño y darle las estrategias necesarias para su correcto desarrollo social.

Algunos ejemplos podrían ser: excesiva timidez, falta de asertividad, dificultades en expresar o entender emociones, no saber defenderse, dificultades en la resolución de problemas, etc.

“Siempre culpa a los otros”

“Cuando los compañeros no le hacen caso les pega”

“Vamos a una fiesta y se queda todo el rato cogida a mi”

“No sabe defenderse, los otros le mandan siempre”

Con el tratamiento psicológico, mediante juegos, role-playing, autoinstrucciones o técnicas conductuales, los niños irán poco a poco adquiriendo estas habilidades y viendo que pueden “hacerlo bien” e influir sobre lo que les pasa. Esta mejoría hará que se relacionen con los otros niños y sean aceptados. Esto a su vez, les dará refuerzo positivo por parte de sus amigos, más implicación y más interacciones.

La falta de competencia social, puede ser especialmente difícil en la entrada a la adolescencia, ya que en esta época, las relaciones con los otros exigen nuevos retos comunicativos y pueden tener dificultades para iniciar conversaciones, relacionarse con el sexo opuesto, solucionar problemas o en la toma de decisiones, que si no se trabajan podrían llevarnos a un bajo autoconcepto así como también un bajo rendimiento académico.

QUAN ACUDIR A UN NEUROPSICÒLEG INFANTIL?

Posted on Actualizado enn

PSY0910_TST_Opener_P_new_0

Els nens en edat escolar requereixen de certes capacitats per anar adquirint els aprenentatges, però si aquestes capacitats no es troben en el nivell maduratiu adequat els aprenentatges no s’assoliran correctament i no formaran una bona base.

Si no posem solució, a mesura que passaran els cursos escolars, les dificultats augmentaran i es faran més evidents. A més a més, un baix rendiment escolar pot repercutir a nivell emocional, social, etc.

Segurament hem sentit comentaris de l’estil…

“Sembla que no entén el que llegeix”

“Es despista molt i no para quiet”

“No hi ha manera que escrigui els números correctament”

Doncs bé, quan hi ha dubtes de professors o pares, sobre si és normal o no determinada conducta, es recomana acudir a un neuropsicòleg infantil. Aquest, estudiarà la conducta del nen/a a través del seu cervell per a poder explicar les dificultats cognitives i/o emocionals.

És a dir, valorarà si els nostres fills tenen un correcte desenvolupament a partir d’una exploració neuropsicològica. Aquesta consisteix en la passació de test baremats, amb els quals obtindrem un perfil cognitiu i podrem objectivar si hi ha algun diagnòstic.

Amb els resultats clarificarem si el nostre fill necessita algun tipus de tractament o reeducació psicopedagògica i el podrem ajudar segons les seves necessitats específiques.

Per això, sempre que hi hagi alguna sospita és tant important una exploració neuropsicològica i un diagnòstic precoç. D’aquesta manera, sabrem del nivell maduratiu del que partim i podrem ajudar al nen/a de la manera més òptima possible.

———————————————————————————-

¿CUANDO ACUDIR A UN NEUROPSICÓLOGO INFANTIL?

Los niños en edad escolar requieren de ciertas capacidades para ir adquiriendo los aprendizajes, pero si estas capacidades no se encuentran en el nivel madurativo adecuado los aprendizajes no se asimilarán correctamente y no formarán una buena base.

Si no ponemos solución a medida que pasarán los cursos escolares, las dificultades aumentarán y se harán más evidentes. Además, un bajo rendimiento escolar puede repercutir a nivel emocional, social, etc.

Seguramente hemos oído comentarios del estilo…

“Parece que no entiende lo que lee”

“Se despista mucho y no para quieto”

“No hay manera de que escriba los números correctamente”

Pues bien, cuando hay dudas de profesores o padres, sobre si es normal o no determinada conducta, se recomienda acudir a un neuropsicólogo infantil. Éste estudiará la conducta del niño/a a través de su cerebro para poder explicar las dificultades cognitivas y/o emocionales.

Es decir, valorará si nuestros hijos tienen un correcto desarrollo a partir de una exploración neuropsicológica. Ésta consiste en la pasación de test baremados, de los cuales obtendremos un perfil cognitivo y podremos objetivar si hay algún diagnóstico.

Con los resultados clarificaremos si nuestro hijo necesita algún tipo de tratamiento o reeducación psicopedagógica y lo podremos ayudar según sus necesidades específicas.

Por eso, siempre que hay alguna sospecha es tan importante una exploración neuropsicológica y un diagnóstico precoz. De esta manera, sabremos del nivel madurativo del que partimos y podremos ayudar al niño/a de la manera más óptima posible.