psicologia

REBEQUERIA A LA VISTA!

Posted on Actualizado enn

mariajaques-psicologia-rebequeria-nens
Què faig davant d’una rebequeria? És una de les preguntes més fetes a consulta perquè, amb més o menys mesura, tots els nens en algun moment han fet o en faran alguna.

Acostumen a presentar-se cap als 2 anys i es desencadenen perquè encara no han après a tolerar la frustració.
I som nosaltres, els pares, els que hem d’ensenyar a tolerar-la, a aprendre a diferenciar entre desig i realitat, a que no tot és possible ara i aquí, a acceptar que de vegades ens podem equivocar, que no som perfectes i que no passa res.

Com ho podem fer?

  • Evitar la sobreprotecció i la permissivitat absoluta, o com ara està molt de moda dir-ho, la “hiperpaternalitat”.
  • Mantenir una bona rutina i organització. Als nens els agrada saber què vindrà després. Els fa sentir segurs saber que, després de recollir ve la dutxa, per exemple. Si els acostumem ens facilitarà el dia a dia, i quan diguem “a recollir que anirem a la dutxa” serà menys probable que se’ns tiri al terra negant-se.
  • I el que em sembla més important de tot és empatitzar amb ells. Reconèixer les seves emocions, fer-los entendre que els comprenem, posar paraules a la seva frustració. Posar-nos dintre de la pell d’un nen de 3, 5 o 8 anys ens calmarà a nosaltres, ja que entendrem que s’enfadi perquè li hem dit que no comprem un gelat, i ens farà calmar-lo a ell.

          ” Ja sé que estàs enfadat perquè no et deixo menjar el gelat”
          ” Estàs trist perquè volies jugar més estona i hem d’anar a sopar”

  • Mantenir-nos ferms i no enfadar-nos (nosaltres també hem de tolerar la nostra frustració) serà la millor manera d’ajudar-lo a superar la rebequeria. Hi ha una teoria anomenada “la trampa del reforç negatiu” que parla precisament d’això: Estem al supermercat i ens demana de comprar galetes. Si davant del nostre “no” comença la rebequeria i comprem les galetes per a que pari, li hem ensenyat que la pròxima vegada serà suficient plorar una mica per aconseguir-les.

Saber tolerar un no i saber esperar farà que creixin segurs d’ells mateixos!

Anuncios

ENTREVISTA A EL PETIT MAGAZÍN

Posted on Actualizado enn

mariajaques-psicologia-infantil

El Petit Magazín és una revista  editada en paper, per als nens, gratuïta i amb català. Com ells mateixos diuen “està feta amb molta imaginació i per a la imaginació”.

Darrera d’aquesta revista hi ha il.lusió i motivació i això es nota en cada número. Podeu trobar, idees, receptes per fer amb nens, petits contes, descripcions d’animals, etc.

Us deixo aquí el link de l’entrevista que em van fer recentment:

http://elpetitmagazin.shaepot.com/bloc/salut/mariajaquescabanes

Moltes gràcies!

 

COM PODEM POSAR LÍMITS ALS NENS?

Posted on Actualizado enn

normes-nens-mariajaques-psicologia

Aquesta és la gran pregunta que es fan els pares quan el seu fill comença a posar-los a prova, quan s’adonen que, el seu innocent nen, explora els seus límits fins arribar a sobrepassar-los i inclús fa trontollar el seu “rol de pares”.
Considero que és a partir de l’any quan hem de començar a educar, tot i que encara són petits i no serveixen les normes com a tal. En primer lloc, perquè no les entenen (igual que no entenen les regles del joc) i segon, perquè no tenen la capacitat per memoritzar-les encara. Per tant, amb un “no” ferm farem que comencin a diferenciar entre el que està bé i el que no està bé. Quasi sempre utilitzant-lo relacionat amb els hàbits bàsics.
.

COM HAN DE SER LES NORMES?

  • Coherents amb l’edat i caràcter del nen. Sembla un punt molt obvi però de vegades els pares pretenem que un nen de 2 anys entengui un concepte pel qual encara no està capacitat. I ens enfadem amb ell. Un exemple una mica radical però entenedor seria com si pretenguéssim que un nen de 10 mesos recollís les joguines i ens enfadéssim perquè no ens fa cas. Oi que no tindria sentit? Ja ens podem enfadar amb ell però fins que no tingui la suficient maduresa per entendre allò que volem d’ell, no farem res. Per tant, hem de tenir molt present l’edat del nostre fill i què és capaç d’entendre segons les seves habilitats i capacitats maduratives.
  • Hem de posar poques normes i mai més d’una a la vegada “Ves a fer pipi, posa’t el pijama i vine a sopar.” Es massa complex. Millor d’una en una.
  • Normes clares i concises. “Porta’t bé” és molt abstracte. El nostre fill ens podria preguntar “i què vol dir portar-se bé?” I segurament contestaríem amb una llista de moltes coses. Per tant, és millor dir exactament allò que volem “les coses es donen a la mà” “deixa-li una joguina al teu germà”.
  • Les normes no han de ser preguntes, sinó afirmacions i acompanyades d’un “si us plau”.
COM DIREM LES NORMES?
.
  • Posant-nos a la seva alçada i mantenint el contacte ocular. I sobretot assegurant-nos que ens ha escoltat i comprès.
  • Dirigir-nos cap a ell dient el seu nom: “Tomàs, posa’t les sabates, si us plau”.
  • Expressar-nos amb un to amable. Quantes vegades ens dirigim a ells ja amb un to de veu enfadat? Fixem-nos-hi! No serveix de res!
  • Evitar les amenaces. “Si no vens aquí no et donaré els cromos”. Els pares estem per donar amor i educació, no perquè facin les coses a la força i enfadats.
  • Han de ser normes estables en el temps. Cada dia el mateix, els ajudarà a preveure i aprendre el que han de fer i evitarà rebequeries (en el cas dels més petits).  Per exemple, no val que un dia els deixem remenar un calaix i al dia següent ens enfadem perquè ho facin. Al nen el confonem i és probable que acabi fent una conducta inapropiada.
  • És preferible dir el que sí han de fer. Així, abans direm “parla fluixet” que “no es pot cridar”.
  • Segons edats i nens, sempre hi ha alguna tasca que costa més que altres i acostuma a ser una baralla. Per a facilitar-ho podem donar opcions. Així, tindran la sensació que ells també decideixen i oposaran menys resistència. Per exemple, a una nena que vestir-se era una lluita, tardava molt i sempre s’enfadava amb la seva mare, vam proposar que li oferirien dos opcions de roba “És l’hora de vestir-nos, vols el vestit blau o el rosa?” Així la nena sentia que participava, que era un joc nou que feien cada matí “quines opcions m’ensenyarà la mama avui?” 😉 amb una mica d’emoció i intriga la nena es divertia en el que havia sigut el pitjor moment del dia.

Recomano, entre els pares, fer crítiques constructives. Establir aquest feedback constant ens farà adonar de com parlem als nostres fills o com donem les instruccions.

Tenir a casa unes normes ben establertes ens ajudarà a crear un clima agradable, i serem més coherents amb nosaltres mateixos i l’educació que volem per als nostres fills.

————————————————————————–

¿CÓMO PODEMOS PONER LÍMITES A LOS NIÑOS?

Esta es la gran pregunta que se hacen los padres cuando su hijo empieza a ponerlos a prueba, cuando se dan cuenta que, su inocente niño, explora sus límites hasta llegar a sobrepasarlos e incluso hace tambalear su “roll de padres”.

Considero que es a partir del año cuando tenemos que empezar a educar, aunque aún son pequeños y no sirven las normas como tal. Primero porque no las entienden (igual que no entienden las normas de los juegos) y segundo porque no tienen la capacidad de memorizarlas aún. Por tanto, con un “no” firme haremos que empiecen a diferenciar entre lo que está bien y lo que no está bien. Casi siempre utilizándolo relacionado con los hábitos básicos.

¿CÓMO TIENEN QUE SER LAS NORMAS?

  • Coherentes con su edad y el carácter del niño. Parece un punto muy obvio pero a veces los padres pretendemos que un niño de 2 años entienda un concepto por el cual aún no está capacitado para comprenderlo. Y nos enfadamos con él. Un ejemplo, un poco radical pero entendedor es como si pretendiéramos que un niño de 10 meses recogiera los juguetes y nos enfadáramos porque no nos hace caso. ¿No tendría sentido, verdad? Ya nos podemos enfadar con él pero hasta que no tenga la suficiente madurez para entender aquello que le queremos de él, no haremos nada. Por tanto, tenemos que tener muy presente la edad de nuestro hijo y qué es capaz de entender según sus habilidades y capacidades madurativas.
  • Tenemos que poner pocas normas y nunca más de una a la vez “Ves a hacer pipí, ponte el pijama y ven a cenar”. Es demasiado complejo. Mejor de una en una.
  • Normas claras y concisas. “Pórtate bien” es muy abstracto. Nuestro hijo nos podría preguntar “¿Y qué quiere decir portarse bien?” Y seguramente le contestaríamos con una lista de muchas cosas. Por tanto, es mejor decir exactamente aquello que queremos “las cosas se dan en la mano” “déjale un juguete a tu hermano”.
  • Las normas no tienen que ser preguntas, sino afirmaciones y acompañadas de un “por favor.

¿CÓMO DIREMOS LAS NORMAS?

  • Poniéndonos a su altura, manteniendo el contacto ocular. Y sobre todo asegurarnos que nos ha escuchado y comprendido
  • Dirigirnos hacia él diciendo su nombre: “Tomás, ponte los zapatos, por favor”.
  • Expresarnos con un tono amable. ¿Cuántas veces nos dirigimos a ellos ya con un tono de voz enfadado? ¡Fijémonos!¡No sirve de nada!
  • Evitar las amenazas. “Si no vienes aquí no te daré los cromos” Los padres estamos para dar amor y educación, no para que hagan las cosas a la fuerza y enfadados.
  • Tienen que ser normas estables en el tiempo. Cada día lo mismo, les ayudará a preveer y aprender lo que tienen que hacer y evitará pataletas (en el caso de los más pequeños). Por ejemplo, no vale que un día les dejemos jugar con uno de nuestros cajones y al día siguiente nos enfademos porque lo hace otra vez. Al niño lo confundimos y es probable que nos acabe haciendo una conducta inapropiada.
  • Es preferible decir lo que sí tienen que hacer, es mejor decir “habla flojito” que “no se puede chillar.”
  • Según edades y niños, siempre hay una tarea que cuesta más que otras y suele ser una pelea. Para facilitarlo podemos dar opciones. Así, tendrán la sensación que ellos también deciden y pondrán menos resistencia. Por ejemplo, a una niña que vestirse era una pelea, tardaba mucho y siempre se enfadaba con su madre, le propusimos que le ofreceríamos dos opciones de ropa “Es la hora de vestirse, ¿quieres el vestido azul o el rosa?” Así la niña sentía que participaba, que era un juego nuevo que hacían cada mañana “¿qué opciones me enseñará mamá hoy?” 😉 Con un poco de emoción e intriga la niña se divertía en el que había sido el peor momento del día.

Recomiendo, entre los padres, hacer críticas constructivas. Establecer este feedback constante nos ayudará a darnos cuenta de cómo hablamos a nuestros hijos o cómo les damos las instrucciones.

Tener en casa unas normas bien establecidas nos ayudará a crear un clima agradable, y seremos más coherentes con nosotros mismos y la educación que queremos para nuestros hijos.

COM PODEM AJUDAR ELS NENS AMB LA SEVA AUTOESTIMA?

Posted on Actualizado enn

autoestima-nens

L’autoestima és, per mi, un dels pilars més importants que necessita un nen per a créixer sa psíquicament.

PER QUÈ?

Doncs perquè una bona autoestima ajuda a tenir un desenvolupament harmoniós. Si nosaltres estem segurs de les nostres capacitats (siguin capacitats cognitives, socials, físiques, etc), això ens facilitarà l’adquisició de nous aprenentatges i l’assoliment de nous reptes.

PERÒ QUÈ ÉS L’AUTOESTIMA?

L’autoestima són les creences o sentiments que tenim de nosaltres mateixos. És a dir, com ens percebem. I aquesta manera de defirnir-nos influeix en la nostra motivació, la nostra actitud i les nostres emocions. I alhora ens afecta el fet de sentir-nos acceptats i estimats.

L’autoestima comença de ben petits; per exemple, quan un nadó veu que amb el seu esforç és capaç de moure’s i aconsegueix agafar una joguina ja està “alimentant” la seva autoestima i el seu “jo puc”.

QUÈ PASSA QUAN UN NEN TÉ UNA AUTOESTIMA BAIXA?

  • Es pot mostrar ansiós.
  • Afronta els reptes amb un “no podré”.
  • Té sentiments de frustració constantment.
  • Troba dificultats en la resolució de problemes.
  • Es pot tornar passiu i deprimit “no val la pena intentar-ho”.
  • Verbalitza frases com “tot em surt malament” “jo, això, no ho sé fer” “tothom em diu que sóc burro”.

I ELS PARES COM PODEM REFORÇAR L’AUTOESTIMA DELS NOSTRES FILLS?

  • Estimant-lo.
  • Posant límits clars a casa per a que guanyi seguretat.
  • Valorant els seus avenços i esforços.
  • Parant-li atenció.
  • Posant reptes que els pugui anar assolint.
  • Ensenyant-li a tolerar la frustració, a saber perdre.
  • Fent que sàpiga aprendre dels errors.
  • Fent-lo sentir important.
  • Parlar amb ell de les coses que li surten bé i de les que no li surten tant bé.
  • Mostrant-li un gran interès per les seves joguines o les seves coses.
  • No comparant-lo amb cap altre nen, ja que cadascú és únic i diferent.
  • Gaudint amb ell.
  • Ajudant-lo a fer “coses de grans”.

PERQUÈ UN NEN AMB UNA BONA AUTOESTIMA…

  • Està protegit davant els desafiaments de la vida.
  • Gestiona millor els conflictes i resisteix millor les pressions negatives.
  • Somriu més i gaudeix més.
  • És més optimista.
  • Es veu més capaç de fer coses, però coneixent els seus límits.
  • Aprèn amb més facilitat i està més motivat.
  • És més assertiu amb els seus iguals.
  • Es mostra més segur amb ell mateix.
  • Té més facilitat en la presa de decisions.

Els pares hem de trobar l’equilibri entre que els nostres fills rebin lloances i que aprenguin a acceptar frustracions. Així que no tot el que faci el nostre nen “serà el millor del món” “ni és el nen més guapo del planeta sempre” “ni el que millor pinta, balla, salta i escriu”. Així com tampoc direm “tots recullen les joguines menys tu” “els teus amics llegeixen més ràpid” ni “la teva germana és més bona estudiant que tu”.

Els hem de reforçar i fer-los veure que són capaços de tot, però sent realistes. Han de ser conscients que cadascú és diferent, i que tots tenim punts forts i punts dèbils. Amb aquestes idees ben clares tindran una autoestima prou estable per a ser feliços i créixer segurs!

————————————————————————–

¿ CÓMO PODEMOS AYUDAR A LOS NIÑOS CON SU AUTOESTIMA?

La autoestima es para mi uno de los pilares más importantes que necesita un niño para crecer sano psíquicamente.

POR QUÉ?

Pues porque una buena autoestima ayuda a tener un desarrollo harmonioso. Si nosotros estamos seguros de nuestras capacidades (sean capacidades cognitivas, sociales, físicas, etc) nos facilitará la adquisición de nuevos aprendizajes y alcanzar nuevos retos.

PERÒ QUÉ ES LA AUTOESTIMA?

La autoestima son las creencias o sentimientos que tenemos de nosotros mismos. Es decir, como nos percibimos. Y esta manera de definir-nos influye en nuestra motivación, actitud y emociones.

A la vez que también nos afecta el hecho de sentirnos aceptados y queridos.

La autoestima empieza de bien pequeños, por ejemplo, cuando un bebé ve que con su esfuerzo es capaz de moverse y consigue coger un juguete, está ya “alimentando” su autoestima y su “yo puedo”.

QUÉ PASA CUANDO UN NIÑO TIENE UNA AUTOESTIMA BAJA?

  • Se puede mostrar ansioso.
  • Afronta los retos con un “no puedo”.
  • Tiene sentimientos de frustración constantes.
  • Dificultades de resolución de problemas.
  • Se puede volver pasivo y depresivo “no vale la pena intentarlo”.
  • Verbaliza frases como “todo me sale mal” “yo esto no lo sé hacer” “todos me dicen burro”.

Y LOS PADRES COMO PODEMOS REFORZAR LA AUTOESTIMA DE NUESTROS HIJOS?

  • Queriéndolo.
  • Poniendo límites claros en casa para que gane seguridad.
  • Valorando sus esfuerzos y sus avances.
  • Prestándole atención.
  • Poniendo retos que los pueda ir consiguiendo.
  • Enseñándole a tolerar la frustración, a saber perder.
  • Que sepa aprender de los errores.
  • Haciéndole sentir importante.
  • Hablar con él de las cosas que le salen bien y de las que no le salen tan bien.
  • Demostrándole gran interés por sus juguetes y sus cosas.
  • No comparándolo con ningún otro niño, ya que cada uno es único y diferente.
  • Disfrutar con él.
  • Ayudándolo a hacer “cosas de mayores”.

PORQUE UN NIÑO CON UNA BUENA AUTOESTIMA…

  • Está protegido de los desafíos de la vida.
  • Maneja mejor los conflictos y resisten mejor las presiones negativas.
  • Sonríe más y disfruta más.
  • Es más optimista.
  • Se ve más capaz de hacer cosas pero conociendo sus límites.
  • Aprende con más facilidad y está más motivado.
  • Es más asertivo con sus iguales.
  • Se muestra más seguro con él mismo.
  • Más facilidad en la toma de decisiones.

Los padres tenemos que encontrar el equilibrio entre que nuestros hijos reciban alabanzas y que aprendan a aceptar las frustraciones. Así que no todo lo que haga nuestro hijo “será lo mejor mundo mundial” “ni es el niño más guapo del planeta siempre” “ni el que mejor pinta, baila, salta y escribe”. Así como tampoco diremos “todos recogen los juguetes menos tú” “tus amigos leen más rápido” ni “tu hermana es más buena estudiante que tú”.

Los tenemos que reforzar y hacerles ver que son capaces de todo pero siendo realistas. Tienen que ser conscientes que cada uno es diferente, y que todos tenemos puntos fuertes y débiles. Con estas ideas bien claras tendrán una autoestima lo suficientemente estable para ser felices y crecer seguros!

ENTENEM BÉ EL TDAH?

Posted on Actualizado enn

En aquest article us explicava la simptomatologia pròpia del TDAH (Trastorn per dèficit atencional amb hiperactivitat). Ara vull compartir amb vosaltres un vídeo, sobre aquest trastorn, que personalment em va agradar molt.

Ens explica de manera simple i efectiva les afectacions del TDAH a les famílies amb un cas d’aquest tipus, amb l’objectiu d‘entendre la importància de fer un bon diagnòstic i un tractament adequat.

—————————————————————————

¿ENTENDEMOS BIEN EL TDAH?

En este artículo os explicaba la sintomatología propia del TDAH (Trastorno por déficit de atención con hiperactividad). Ahora quiero compartir con vosotros un video, sobre este trastorno, que personalmente me gustó mucho.

Nos cuenta de forma simple y efectiva las afectaciones del TDAH en las familias con un caso de este tipo, con el objetivo de entender la importancia de hacer un buen diagnóstico y un tratamiento adecuado.

LA TORNADA A L’ESCOLA

Posted on Actualizado enn

tornada-cole

Setembre és el mes del “tornar a començar”, de canvis, de retrobaments, i per descomptat, de començar un nou curs.

I si per a nosaltres, els grans, tornar-nos a posar en marxa de vegades se’ns fa costa amunt, per als més petits pot convertir-se en un malson: llevar-se d’hora, menys temps de joc, tornar a agafar hàbits una mica oblidats, seguir horaris, etc.

El més important es que agafin la rutina quan abans millor. És per això que us deixo alguns consells per a que els pugueu posar en pràctica aquests dies i fer que “la tornada a l’escola” sigui el menys costosa possible.

  • Que no els agafi per sorpresa: Dies abans hem d’anar dient que anirem a l’escola un altre cop, recordant noms dels amics, les activitats que allà fèiem, els professors que teníem, com anàvem, recordar anècdotes, etc.
  • Adaptació progressiva als horaris: A poc a poc hem de fer els horaris que farem quan comenci el curs, no podem pretendre que ens passi un dia d’anar a dormir a les 11h i l’altre a les 9h. Per tant, és qüestió d’anar canviant progressivament els hàbits de les vacances (hores dels àpats, migdiades, hora d’anar a dormir i despertar-se, etc.).
  • Fer-los partíceps: Per tal de motivar-los i que els faci il.lusió la tornada a l’escola, què millor que ens acompanyin a comprar el material necessari? 😉 colors, llàpissos, estoig, motxilla, bambes noves,…etc. Aixó sí, primer havent mirat el material que encara podem aprofitar de l’any passat. Pot ser una tarda divertida en la que podem anar parlant de l’escola i les coses bones que ens passaran allà.
  • Compartir contes: Mirar i explicar contes sobre nens que van a l’escola. És una manera genial de que els nens es sentin identificats (sino en teniu a les biblioteques segur que n’hi ha).
  • Pintar-nos a l’escola: Els podem animar a fer un dibuix (si són petits el fem nosaltres) on surtin ells, els seus amics, la seva classe, el pati, etc.
  • Ordre: És un bon moment per endreçar i redecorar l’habitació o el lloc d’estudi. Tirar el que ja no serveix, fer punta als colors, guardar llibres que no utilitzarem, etc. Un espai net i endreçat sempre ajuda a treballar millor. Farà que ho agafin amb més ganes.
  • Retrobar als amics: Depèn de quina edat tinguin, es pot quedar amb algún amic de l’escola o fer una petita quedada amb varios d’ells.

I sobretot, sempre parlar bé de l’escola, del professorat i encarar el nou curs amb positivisme. Res de recordar els fracassos o frustracions del curs anterior. Prohibit! Volem bon humor i nens alegres!!

Bona tornada a l’escola a tothom!!

———————————————————————

LA VUELTA AL COLE

Septiembre es el mes de “volver a empezar”, de cambios, de reencuentros, y por supuesto, de empezar un nuevo curso.

Y si para nosotros, los mayores, volvernos a poner en marcha a veces se nos hace cuesta arriba, para los más pequeños puede convertirse en una pesadilla: levantarse temprano, menos tiempo de juego, volver a coger hábitos un tanto olvidados, seguir horarios, etc.

Lo más importante es que cojan la rutina cuanto antes mejor. Es por eso que os dejo algunos consejos para que podáis poner en práctica estos días y hacer que “la vuelta al cole” sea lo menos costosa posible.

  • Que no les coja por sorpresa: Días antes tenemos que ir diciendo que iremos al colegio otra vez, recordando el nombre de los amigos, las actividades que allí hacíamos, los profesores que teníamos, como íbamos, recordar anécdotas, etc.
  • Adaptación progresiva a los horarios: Poco a poco tenemos que hacer los horarios que haremos cuando empiece el curso, no podemos pretender que nos pase un día de ir a dormir a las 11h y al día siguiente a las 9h. Por tanto, es cuestión de ir cambiando progresivamente los hábitos de las vacaciones (horas de las comidas, siestas, hora de ir a dormir y despertarse, etc.)
  • Hacerlos partícipes: Para motivarles y que les haga ilusión la vuelta al colegio, ¿qué mejor que nos acompañen a comprar el material necesario? 😉 colores, lápices, estuche, mochila, bambas nuevas,…etc. Eso sí, primero haber mirado el material que aún podamos aprovechas del año pasado. Puede ser una tarde divertida en la que podemos ir hablando del cole y de las cosas buenas que allí  nos pasarán.
  • Compartir cuentos: Mirar y explicar cuentos sobre niños que van al colegio. Es una manera genial para que los niños se sientan identificados (sino tenéis a las bibliotecas seguro que hay).
  • Pintarnos en el cole: Los podemos animar a hacer un dibujo (si son pequeños lo hacemos nosotros) donde salgan ellos, sus amigos, su clase, el patio, etc.
  • Orden: Es un buen momento para ordenar y redecorar la habitación o el sitio de estudio. Tirar lo que ya no sirve, hacer punta a los colores, guardar libros que ya no utilizaremos, etc. Un espacio limpio y ordenado siempre ayuda a trabajar mejor. Hará que lo cojan con más ganas.
  • Reencontrar a los amigos: Depende de que edad tengan, se puede quedar con algún amigo del colegio o hacer una pequeña quedada con varios de ellos.

Y sobre todo, siempre hablar bien del colegio, del profesorado y encarar el nuevo curso con positivismo. Nada de recordar los fracasos o frustraciones del curso anterior. ¡Prohibido! ¡¡Queremos buen humor y niños alegres!!

¡¡Feliz vuelta al colegio a todos!!

MAMA, TINC POR!!

Posted on Actualizado enn

mariajaques-pors-fobies-ansietat

Les pors són molt freqüents durant la infància i es consideren respostes “normals” i adaptatives a certa edat.

A QUÈ TENEN POR ELS NENS?

L’objecte temut va canviant a mesura que el nen creix i el seu sistema psicobiològic va madurant. Les primeres pors acostumen a ser als estranys, sorolls forts o separacions (de la mare normalment).

A mesura que van agafant consciència del seu entorn van apareixent les pors físiques com animals, monstres, bruixes, etc. I quan la seva capacitat cognitva augmenta tindran pors més elaborades relacionades amb la mort, catàstrofes, dany físic, etc. Cap a l’adolescència aquestes pors són més socials, i la por a equivocar-se, fer el ridícul o parlar en públic solen ser les més comuns.

“No vol dormir sola, vol dormir amb nosaltres”

 “I si entren lladres a casa?”

“Per la nit tinc llops baix del llit”

“Les ombres de l’habitació em semblen monstres i em fan por”

“Demana que l’acompanyin al lavabo si la llum està apagada”

“No és capaç de pujar sola al pis de dalt, ni per a buscar una joguina!”

“M’ha preguntat vàries vegades angoixada quan anys queden per morir-me”

Totes aquestes frases dites per pares o pels propis nens són les que acostumem a sentir relacionades amb les pors.

QUAN APAREIXEN?

Són unes emocions naturals que aparèixen quan els nens petits comencen a descobrir el món que els envolta i a ells mateixos com a “personeta” independent dels seus pares.  És a dir, un nadó, no començarà a experimentar la sensació de por com a tal fins que no tingui consciència d’ell mateix i sobre el seu entorn.

QUÈ ENS PASSA QUAN TENIM POR?

La por comporta un malestar subjectiu que activa 3 sistemes de resposta del nostre cos: el motor fent rebequeries, mal comportament, etc; el cognitiu amb una percepció, imatges mentals i pensaments exagerats, etc; i el psicofisiològic: amb símptomes corporals com suor, palpitacions, etc.

QUÈ FAN ELS NENS DAVANT LA POR?

Els nens, conscients de les seves fragilitats, reaccionen posant resistència: ploren, retarden el moment d’anar al llit o l’acomiadament, fan rebequeries, eviten anar sols pel passadís, s’agafen a nosaltres quan veuen un gos, etc.

ENS HEM DE PREOCUPAR SI TENEN PORS?

En principi no, sempre que no li provoqui al nen un gran malestar i interfereixi en el seu dia a dia. Llavors si que estaria recomanat consultar a un psicòleg infantil que us donaria les pautes convenients.

En general, totes aquestes pors són evolutives i transitòries, és a dir, van desapareixent progressivament a mesura que el nen va creixent. Però si es perpetuen en el temps, són desproporcionades i desadaptatives, no parlaríem de pors sinó de trastorns d’ansietat. Per exemple, que un nen de 5 anys no vulgui anar a dormir a casa d’un amic per por a separar-se dels pares es pot considerar dintre de la normalitat, però que no vulgui amb 14 anys de manera recurrent, s’hauria de valorar si estem davant d’un trastorn d’ansietat de separació.

COM PODEM ACTUAR ELS PARES DAVANT LA POR DELS NOSTRES FILLS?

Els pares tenim el paper més important i tranquil.litzador davant les seves pors. És convenient que ja desde petits els ajudem a autodescobrir-se, a reconèixer les seves emocions “tens por a la foscor perquè està tot negre i no pots veure res”… No seria bo ni hem de fer veure que “no passa res” i ignorar la por del nostre fill. Al contrari, és important parlar-ne, posar-li nom a la por i a la emoció que sent, per tal que, tot hi tenir-la, no ho passi malament.

També és de gran ajuda, que ens mostrem comprensius, escoltant-lo, dient que l’entenem, compartint-ho amb “contes de nens que també tenen pors”, inclús explicant les nostres pors de la infància. Tota aquesta empatia farà que relativitzi la por i baixi el malestar. També, els objectes tipus llumetes de nit, peluix, etc. es poden utilitzar per a donar-los-hi més seguretat.

————————————————————————–

¡MAMÁ, TENGO MIEDO!

Los miedos son muy frecuentes durante la infancia y se consideran respuestas “normales” y adaptativas a cierta edad.

¿A QUÉ TIENEN MIEDO LOS NIÑOS?

El objeto temido va cambiando a medida que el niño va creciendo y su sistema psicobiológico va madurando. Los primeros miedos suelen ser a los extraños, ruidos fuertes o separaciones (de la madre normalmente).

A medida que van cogiendo consciencia de su entorno van apareciendo los miedos físicos como animales, monstruos, brujas, etc. Y cuando su capacidad cognitiva aumenta tendrán miedos más elaborados como la muerte, catástrofes, daño físico, etc. Hacia la adolescencia estos miedos son más sociales, y el miedo a equivocarse, hacer el ridículo o hablar en público suelen ser los más comunes.

“No quiere dormir sola, quiere dormir con nosotros”

“¿Y si entran ladrones en casa?”

“Las sombras de la habitación me parecen monstruos y me dan miedo”

“Pide que la acompañen al lavabo si la luz está apagada”

“No es capaz de subir escaleras sola al piso de arriba, ni para buscar un juguete”

“Me ha preguntado varias veces asustada cuantos años me quedan para morirme”

Todas estas frases dichas por padres o por los propios niños son las que solemos oír relacionadas con los miedos.

¿CUANDO APARECEN?

Son unas emociones naturales que aparecen cuando los niños pequeños empiezan a descubrir el mundo que les rodea y a ellos mismos como “personita” independiente de sus padres. Es decir, un bebé, no empezará a experimentar la sensación de miedo como tal hasta que no tenga consciencia de él mismo y de su entorno.

¿QUÉ NOS PASA CUANDO TENEMOS MIEDO?

El miedo comporta un malestar subjetivo que activa 3 sistemas de respuesta en nuestro cuerpo: el motor haciendo pataletas, mal comportamiento, etc; el cognitivo con una percepción, imágenes mentales, pensamientos exagerados, etc; y el psicofisiológico: con síntomas corporales como sudor, palpitaciones, etc.

¿QUÉ HACEN LOS NIÑOS CUANDO TIENEN MIEDO?

Los niños, conscientes de sus fragilidades, reaccionan poniendo resistencia: lloran, retrasan el momento de irse a la cama o de despedirse, hacen pataletas, evitan ir solos por el pasillo, se cogen a nosotros cuando ven un perro, etc.

¿NOS TENEMOS QUE PREOCUPAR SI TIENEN MIEDO?

En principio no, siempre que no le provoque al niño un gran malestar e interfiera en su día a día. Entonces si que estaría recomendado consultar a un psicólogo infantil que os daría las pautas convenientes.

En general, todos estos miedos son evolutivos y transitorios, es decir, van desapareciendo progresivamente a medida que el niño va creciendo. Pero si se perpetúan en el tiempo, son desproporcionadas y desadaptativas, no hablaríamos de miedos sino de trastornos de ansiedad. Por ejemplo, que un niño de 5 años no quiera ir a dormir a casa de un amigo por miedo a separarse de sus padres se puede considerar dentro de la normalidad, pero que no quiera con 14 años de manera recurrente, se tendría que valorar si estamos delante de un trastorno de ansiedad por separación.

¿CÓMO PODEMOS ACTUAR LOS PADRES DELANTE DE LOS MIEDOS DE NUESTROS HIJOS?

Los padres tenemos el papel más importante y tranquilizador delante de sus miedos. Es conveniente que ya desde pequeños les ayudemos a autodescubrirse, a reconocer sus emociones “tienes miedo a la oscuridad porque está todo negro y no puedes ver nada”…No sería bueno ni tenemos que hacer ver “que no pasa nada” e ignorar el miedo de nuestro hijo. Al contrario, es importante hablarlo, poner nombre a los miedos y a las emociones que siente, para que, aunque los tenga, que no lo pase mal.

También es de gran ayuda, que nos mostremos comprensivos, escuchándolo, diciendo que le entendemos, compartiéndolo con “cuentos de niños que también tienen miedo”, incluso explicándole nuestros miedos de la infancia. Toda esta empatía hará que relativize el miedo y baje su malestar. También, los objetos tipo luces de noche, peluches, etc. se pueden utilizar para darles más seguridad.