Sin categoría

ENTREVISTA A EL PETIT MAGAZÍN

Posted on Actualizado enn

mariajaques-psicologia-infantil

El Petit Magazín és una revista  editada en paper, per als nens, gratuïta i amb català. Com ells mateixos diuen “està feta amb molta imaginació i per a la imaginació”.

Darrera d’aquesta revista hi ha il.lusió i motivació i això es nota en cada número. Podeu trobar, idees, receptes per fer amb nens, petits contes, descripcions d’animals, etc.

Us deixo aquí el link de l’entrevista que em van fer recentment:

http://elpetitmagazin.shaepot.com/bloc/salut/mariajaquescabanes

Moltes gràcies!

 

Anuncios

IDEES PER A TREBALLAR LA PSICOMOTRICITAT FINA

Posted on Actualizado enn

psicomotricitat-mariajaques-psicologia-barcelona

Segur que a molts de vosaltres us sona la paraula psicomotricitat, sobretot als que teniu nens petits us en hauran parlat a l’escola, ja que aquesta habilitat es comença a treballar des de preescolar.

Però què és la psicomotricitat fina? És la capacitat per coordinar moviments musculars petits i precisos, que es creu que comença a desenvolupar-se cap als 18 mesos. Està relacionada amb el nivell maduratiu del nen, però a vegades, des de la mateixa escola o bé els propis pares, detecten algunes dificultats que van més enllà de les esperades per l’edat. Llavors s’aconsella estimular-la, perquè la psicomotricitat fina és la base per a posteriors aprenentatges.

Us proposo diverses activitats molt interessants i amenes per afavorir aquesta habilitat que les podeu fer amb els vostres fills:

  • Passar pàgines d’un conte: primer de tela, després de cartró i finalment de paper.
  • Apilar gots de plàstic fent una torre.
  • Enganxar gomets (o enganxines): Depenent de l’edat es poden posar diferents criteris (fer una fila, resseguir una figura geomètrica, etc).
  • Retallar papers amb tisores.
  • Jugar amb plastilina: un clàssic que també és fantàstic per a nens amb certa hipotonia muscular.
  • Experimentar amb diferents textures: pedres petites, sorra, farina, sal gruixuda, etc. També es poden amagar objectes en un recipient ple de sal per exemple.
  • Pintar amb els dits amb pintura, aquarel.les o fang sobre paper o cartolina.
  • Pujar i baixar cremalleres i també botonar i desbotonar botons de més grans a més petits.
  • Classificar pasta o llegums (cigrons, macarrons, estrelles, fideus, etc) dintre de potets petits.
  • Jocs de titelles amb els dits.
  • Trossejar papers i fer-ne boletes amb els dits.
  • Fer collars de macarrons.
  • Obrir i tancar taps d’ampolles de plàstic.
  • Pintar dibuixos, de més grans a més petits sense sortir de la ratlla 😉
  • Posar pinzes de la roba a alguna tela o cartolina.
  • Amb una cullera portar sal d’un recipient a un altre.

Totes aquestes idees les podeu adaptar segons l’edat del nen i fer-ho amb més o menys dificultat i precisió….I a jugar aprenent!


IDEAS PARA TRABAJAR LA PSICOMOTRICIDAD FINA

Seguro que a muchos de vosotros os suena la palabra psicomotricidad, sobretodo a los que tenéis niños pequeños os habrán hablado en la escuela, ya que esta habilidad se empieza a trabajar desde preescolar.

Pero qué és la psicomotricidad fina? Es la capacidad para coordinar movimientos musculares pequeños y precisos, que se cree que comienza a desarrollarse hacia los 18 meses. Está relacionada con el nivel madurativo del niño, pero a veces, desde la misma escuela o los propios padres, detectan algunas dificultades que van más allá de las esperadas por la edad. Entonces se aconseja estimularla, porque la psicomotricidad fina es la base para posteriores aprendizajes.

Os propongo diversas actividades muy interesantes y amenas para favorecer esta habilidad que las podéis hacer con vuestros hijos:

  • Pasar páginas de un cuento: primero de tela, después de cartón y finalmente de papel.
  • Apilar vasos de plástico haciendo una torre.
  • Pegar pegatinas: Dependiendo de la edad se pueden poner diferentes criterios (hacer una línea, reseguir una figura geométrica, etc).
  • Recortar papeles con tijeras.
  • Jugar con plastilina: un clásico que también es fantástico para niños con cierta hipotonía muscular.
  • Experimentar con diferentes texturas: piedras pequeñas, arena, harina, sal gruesa, etc. También se pueden esconder objetos en un recipiente lleno de sal por ejemplo.
  • Pintar con los dedos con pintura, acuarelas o barro sobre papel o cartulina.
  • Subir y bajar cremalleras y también abrochar y desabrochar botones de más grande a más pequeño.
  • Clasificar pasta o legumbres (garbanzos, macarrones,estrellas, fideos, etc.) dentro de botes pequeños.
  • Juegos de marionetas con los dedos.
  • Hacer pedazos de papel y bolitas con los dedos.
  • Hacer collares de macarrones.
  • Abrir y cerrar tapones de botellas de plástico.
  • Pintar dibujos, de más grande a más pequeño sin salirse de la raya 😉
  • Poner pinzas de tender en alguna tela o cartulina.
  • Con una cuchara llevar sal de un recipiente a otro.

Todas estas ideas las podéis adaptar según la edad del niño y hacerlo con más o menos dificultad y precisión…¡Y a jugar aprendiendo!

PER QUÈ COSTA TANT FER ELS DEURES?

Posted on Actualizado enn

fer-deures-mariajaques-psicologa-infantil

L’hora de fer els deures, a part de ser tema de debat en l’actualitat per la gran quantitat que en tenen els nens, és també una gran baralla per a moltes famílies cada tarda.

Els nostres fills surten cansats de l’escola, amb ganes de jugar i desconnectar, igual que els adults quan sortim de la feina. I l’últim que volen és tornar a seure davant d’un llibre…però escolten “a fer deures!” i llavors solen arribar tots els problemes, o no?

A banda que, molts d’ells també fan extraescolars, i el cansament i la falta de temps encara accentuen més la problemàtica.

En aquest article us dono petits consells per a que les tardes de deures no siguin un camp de batalla:

RUTINA: És el més bàsic i primordial de tots. Per exemple: arribar a casa, berenar i jugar uns 20-30 min. Després establir una estona de deures, el temps dependrà de l’edat que tinguin (30, 60, 90 minuts).

ESPAI: Els han de fer sempre al mateix lloc, en un espai ben il-luminat, amb una taula neta i endreçada, amb el material just que necessitin i sense distractors al seu voltant (joguines, cromos, etc).

PER ON COMENCEM?: Mirar l’agenda per veure que tenim per demà i també durant la setmana. (Per si hi ha algun examen o treball, que no ens agafi per sorpresa l’últim dia). Començarem a fer els deures dels més difícils als més fàcils, així aprofitarem la concentració del principi.

DIVIDIR PER TASQUES:  Agafarem el material de la primera tasca/assignatura i podem calcular amb ells el temps que creuen que trigaran (sent realistes). Veure que van aconseguint els seus propis objectius pot ser motivador. Quan acabarem la tasca recollirem i prepararem la següent tornant a pensar el temps que trigarem. D’aquesta manera sempre serà menys feixuc que visualitzar-ho en bloc.

ELS PARES AL COSTAT TOTA L’ESTONA?: Els pares es queixen de que els seus fills els volen allà al costat tota l’estona. El que podem fer és seure amb ells al principi per ajudar a organitzar-se el temps i començar: “fes aquestes operacions i quan acabis avisa’m” o “comença a llegir i ara vinc”. Els hi hem d’anar donant autonomia però que vegin que ens interessem per les seves coses i les reforcem molt. A vegades ens volen allà més per compartir amb nosaltres l’estona que pels dubtes que puguin tenir.

BUSCAR LA CONCENTRACIÓ: Es pot fer un descans entre tasca i tasca: anar a beure aigua, anar al lavabo, recordar una anècdota del dia, etc. Aconsello no fer descansos de més de 5 minuts perquè després tornar-s’hi a posar serà una altra lluita.

AGENDA: Els hem d’ensenyar a marcar a l’agenda (amb un color, una creu, un ok, etc) les coses que ja hagin fet. Així no s’oblidaran res i es motivaran veient que ja queda menys.

MOLT REFORÇ POSITIU: Felicitar-los molt entre tasques i sobretot al final! “Ja podem tornar a jugar”, “ho has fet súper bé”, “has estat molt concentrat”, “que orgullosa estic de tu”.

MENYS ÉS MÉS: És a dir, que és millor fer menys deures de qualitat amb bona lletra i entenent-los que no una llarga llista però que no serveixi de res.

No ens enfadem sinó encara farem que la situación sigui més aversiva. Convertim l’estona dels deures en una estona profitosa! Amb rutina, ordre i motivació ho podem aconseguir.

En les Reeducacions Psicopedagògiques ajudem en tots aquests aspectes relacionats en l’organització i planificació.

Espero que us ajudin aquests consells! Qualsevol dubte podeu escriure’m un email!

———————————————————————-

¿POR QUÉ CUESTA TANTO HACER LOS DEBERES?

La hora de hacer los deberes, a parte de ser tema de debate en la actualidad por la gran cantidad que tienen los niños, es también una gran pelea para muchas familias cada tarde.

Nuestros hijos salen cansados del colegio, con ganas de jugar y desconectar, igual que los adultos cuando salimos del trabajo. Y lo último que quieren es volver a sentarse delante de un libro…pero oyen “¡a hacer deberes!”y entonces suelen llegar todos los problemas, ¿o no?

A parte que, muchos de ellos también hacen extraescolares, y el cansancio y la falta de tiempo aún acentúan más la problemática.

En este artículo os doy pequeños consejos para que las tardes de deberes no sean un campo de batalla:

RUTINA: Es el más básico y primordial de todos. Por ejemplo: llegar a casa, merendar y jugar unos 20-30 minutos. Después establecer un rato de deberes, el tiempo dependerá de la edad que tengan (30, 60, 90 minutos).

ESPACIO: Los tienen que hacer siempre en el mismo lugar, en un espacio bien iluminado, en una mesa limpia y ordenada, con el material justo que necesitan y sin distracciones a su alrededor (juguetes, cromos, etc).

– ¿POR DÓNDE EMPEZAMOS?: Mirar la agenda para ver que tienen para mañana y también durante la semana. (Por si hay algún examen o trabajo, que no nos coja por sorpresa el último día). Empezaremos a hacer los deberes de los más difíciles a los más fáciles, así aprovecharemos la concentración del principio.

DIVIDIR LAS TAREAS: Cogeremos el material de la primera tarea/asignatura y podemos calcular con ellos el tiempo que creen que tardarán (siendo realistas). Ver que van consiguiendo sus propios objetivos puede ser motivador. Cuando acabemos la tarea recogeremos y prepararemos la siguiente volviendo a pensar el tiempo que tardaremos. De esta manera siempre será menos engorroso que visualizarlo en bloque.

¿LOS PADRES AL LADO TODO EL RATO?: Los padres se quejan que sus hijos les quieren allí a su lado todo el rato. Lo que podemos hacer es sentarnos con ellos al inicio para ayudar a organizarse el tiempo y empezar: “haz estas operaciones y cuando acabes avísame” o “empieza a leer y ahora vuelvo”. Les tenemos que ir dando autonomía pero que vean que nos interesamos por sus cosas y los reforzamos mucho. A veces nos quieren allí más para compartir con nosotros este rato que por las dudas que puedan tener.

BUSCAR LA CONCENTRACIÓN: Se puede hacer un descanso entre tarea y tarea: ir a beber agua, ir al lavabo, recordar una anécdota del día, etc. Aconsejo no hacer descansos de más de 5 minutos porque después volver a ponerse será otra lucha.

AGENDA: Les tenemos que enseñar a marcar la agenda ( con un color, una cruz, un ok, etc) las cosas que ya hayan hecho. Así no se olvidarán nada y se motivarán viendo como ya queda menos.

MUCHO REFUERZO POSITIVO: Felicitarlos mucho entre tareas y ¡sobretodo al final! “Ya podemos volver a jugar” “lo has hecho súper bien”, “has estado muy concentrado” “que orgullosa estoy de ti”.

MENOS ES MÁS: Es decir, que es mejor hacer menos deberes de calidad con buena letra y entendiéndolos que no un larga lista pero que no sirva de nada.

No nos enfademos sino aun haremos que la situación sea más aversiva. Convirtamos el rato de los deberes en ¡un rato provechoso! Con rutina, orden y motivación lo podemos conseguir.

En las Reeducaciones psicopedagógicas ayudamos en todos estos aspectos relacionados con la organización y planificación.

¡Espero que os ayuden estos consejos! ¡Cualquier duda podéis escribirme un email!