habilitats socials

COM PODEM AJUDAR ELS NENS AMB LA SEVA AUTOESTIMA?

Posted on Actualizado enn

autoestima-nens

L’autoestima és, per mi, un dels pilars més importants que necessita un nen per a créixer sa psíquicament.

PER QUÈ?

Doncs perquè una bona autoestima ajuda a tenir un desenvolupament harmoniós. Si nosaltres estem segurs de les nostres capacitats (siguin capacitats cognitives, socials, físiques, etc), això ens facilitarà l’adquisició de nous aprenentatges i l’assoliment de nous reptes.

PERÒ QUÈ ÉS L’AUTOESTIMA?

L’autoestima són les creences o sentiments que tenim de nosaltres mateixos. És a dir, com ens percebem. I aquesta manera de defirnir-nos influeix en la nostra motivació, la nostra actitud i les nostres emocions. I alhora ens afecta el fet de sentir-nos acceptats i estimats.

L’autoestima comença de ben petits; per exemple, quan un nadó veu que amb el seu esforç és capaç de moure’s i aconsegueix agafar una joguina ja està “alimentant” la seva autoestima i el seu “jo puc”.

QUÈ PASSA QUAN UN NEN TÉ UNA AUTOESTIMA BAIXA?

  • Es pot mostrar ansiós.
  • Afronta els reptes amb un “no podré”.
  • Té sentiments de frustració constantment.
  • Troba dificultats en la resolució de problemes.
  • Es pot tornar passiu i deprimit “no val la pena intentar-ho”.
  • Verbalitza frases com “tot em surt malament” “jo, això, no ho sé fer” “tothom em diu que sóc burro”.

I ELS PARES COM PODEM REFORÇAR L’AUTOESTIMA DELS NOSTRES FILLS?

  • Estimant-lo.
  • Posant límits clars a casa per a que guanyi seguretat.
  • Valorant els seus avenços i esforços.
  • Parant-li atenció.
  • Posant reptes que els pugui anar assolint.
  • Ensenyant-li a tolerar la frustració, a saber perdre.
  • Fent que sàpiga aprendre dels errors.
  • Fent-lo sentir important.
  • Parlar amb ell de les coses que li surten bé i de les que no li surten tant bé.
  • Mostrant-li un gran interès per les seves joguines o les seves coses.
  • No comparant-lo amb cap altre nen, ja que cadascú és únic i diferent.
  • Gaudint amb ell.
  • Ajudant-lo a fer “coses de grans”.

PERQUÈ UN NEN AMB UNA BONA AUTOESTIMA…

  • Està protegit davant els desafiaments de la vida.
  • Gestiona millor els conflictes i resisteix millor les pressions negatives.
  • Somriu més i gaudeix més.
  • És més optimista.
  • Es veu més capaç de fer coses, però coneixent els seus límits.
  • Aprèn amb més facilitat i està més motivat.
  • És més assertiu amb els seus iguals.
  • Es mostra més segur amb ell mateix.
  • Té més facilitat en la presa de decisions.

Els pares hem de trobar l’equilibri entre que els nostres fills rebin lloances i que aprenguin a acceptar frustracions. Així que no tot el que faci el nostre nen “serà el millor del món” “ni és el nen més guapo del planeta sempre” “ni el que millor pinta, balla, salta i escriu”. Així com tampoc direm “tots recullen les joguines menys tu” “els teus amics llegeixen més ràpid” ni “la teva germana és més bona estudiant que tu”.

Els hem de reforçar i fer-los veure que són capaços de tot, però sent realistes. Han de ser conscients que cadascú és diferent, i que tots tenim punts forts i punts dèbils. Amb aquestes idees ben clares tindran una autoestima prou estable per a ser feliços i créixer segurs!

————————————————————————–

¿ CÓMO PODEMOS AYUDAR A LOS NIÑOS CON SU AUTOESTIMA?

La autoestima es para mi uno de los pilares más importantes que necesita un niño para crecer sano psíquicamente.

POR QUÉ?

Pues porque una buena autoestima ayuda a tener un desarrollo harmonioso. Si nosotros estamos seguros de nuestras capacidades (sean capacidades cognitivas, sociales, físicas, etc) nos facilitará la adquisición de nuevos aprendizajes y alcanzar nuevos retos.

PERÒ QUÉ ES LA AUTOESTIMA?

La autoestima son las creencias o sentimientos que tenemos de nosotros mismos. Es decir, como nos percibimos. Y esta manera de definir-nos influye en nuestra motivación, actitud y emociones.

A la vez que también nos afecta el hecho de sentirnos aceptados y queridos.

La autoestima empieza de bien pequeños, por ejemplo, cuando un bebé ve que con su esfuerzo es capaz de moverse y consigue coger un juguete, está ya “alimentando” su autoestima y su “yo puedo”.

QUÉ PASA CUANDO UN NIÑO TIENE UNA AUTOESTIMA BAJA?

  • Se puede mostrar ansioso.
  • Afronta los retos con un “no puedo”.
  • Tiene sentimientos de frustración constantes.
  • Dificultades de resolución de problemas.
  • Se puede volver pasivo y depresivo “no vale la pena intentarlo”.
  • Verbaliza frases como “todo me sale mal” “yo esto no lo sé hacer” “todos me dicen burro”.

Y LOS PADRES COMO PODEMOS REFORZAR LA AUTOESTIMA DE NUESTROS HIJOS?

  • Queriéndolo.
  • Poniendo límites claros en casa para que gane seguridad.
  • Valorando sus esfuerzos y sus avances.
  • Prestándole atención.
  • Poniendo retos que los pueda ir consiguiendo.
  • Enseñándole a tolerar la frustración, a saber perder.
  • Que sepa aprender de los errores.
  • Haciéndole sentir importante.
  • Hablar con él de las cosas que le salen bien y de las que no le salen tan bien.
  • Demostrándole gran interés por sus juguetes y sus cosas.
  • No comparándolo con ningún otro niño, ya que cada uno es único y diferente.
  • Disfrutar con él.
  • Ayudándolo a hacer “cosas de mayores”.

PORQUE UN NIÑO CON UNA BUENA AUTOESTIMA…

  • Está protegido de los desafíos de la vida.
  • Maneja mejor los conflictos y resisten mejor las presiones negativas.
  • Sonríe más y disfruta más.
  • Es más optimista.
  • Se ve más capaz de hacer cosas pero conociendo sus límites.
  • Aprende con más facilidad y está más motivado.
  • Es más asertivo con sus iguales.
  • Se muestra más seguro con él mismo.
  • Más facilidad en la toma de decisiones.

Los padres tenemos que encontrar el equilibrio entre que nuestros hijos reciban alabanzas y que aprendan a aceptar las frustraciones. Así que no todo lo que haga nuestro hijo “será lo mejor mundo mundial” “ni es el niño más guapo del planeta siempre” “ni el que mejor pinta, baila, salta y escribe”. Así como tampoco diremos “todos recogen los juguetes menos tú” “tus amigos leen más rápido” ni “tu hermana es más buena estudiante que tú”.

Los tenemos que reforzar y hacerles ver que son capaces de todo pero siendo realistas. Tienen que ser conscientes que cada uno es diferente, y que todos tenemos puntos fuertes y débiles. Con estas ideas bien claras tendrán una autoestima lo suficientemente estable para ser felices y crecer seguros!

Anuncios

ELS TEUS FILLS TENEN HABILITATS SOCIALS?

Posted on Actualizado enn

psicoleg-infantil-barcelona-habilitats-socials-maria-jaques-cabanes

Les habilitats socials són un conjunt de conductes i destreses específiques, verbals i no verbals, que ens permeten interactuar amb els altres de forma adequada a cada situació.

S’adquireixen mitjançant l’observació, l’aprenentatge, la imitació, etc., sobretot durant la infància. De fet, un bon aprenentatge primerenc és importantíssim per a l’adaptació dels nens, ja que hi ha una relació directa entre les competències socials en la infància i el posterior funcionament social, emocional i acadèmic.

Molts nens, per diferents motius, pot ser que no adquireixin aquestes habilitats necessàries per a desenvolupar-se adequadament. Com a conseqüència, podem tenir nens amb conductes agressives, rebuig per part dels seus iguals, aïllament social, etc. I també es relaciona amb baixa autoestima, desmotivació, locus control extern (“res depèn de mi”), tristesa i fins i tot depressió.

Tant l’excés com el dèficit d’habilitats socials no són bons, i es recomana una intervenció psicològica especificant les dificultats per a poder-les treballar amb el nen i donar-li les estratègies necessàries per al seu correcte desenvolupament social.

Alguns exemples podrien ser: excessiva timidesa, manca d’assertivitat, dificultats en expressar o entendre emocions, no saber defensar-se, dificultats en la resolució de problemes, etc.

“Sempre culpa als altres”

“Quan els companys no li fan cas els hi pega”

“No sap fer amics”

” Anem a una festa i es queda tota l’estona enganxat a mi”

” No sap defensar-se, els altres li manen sempre”

Amb el tractament psicològic, mitjançant jocs, role-playing, autoinstruccions o tècniques conductuals, els nens aniran poc a poc adquirint aquestes habilitats i veient que poden “fer-ho bé” i influir sobre el què els hi passa. Aquesta millora farà que es relacionin amb els altres i siguin acceptats. Això a la vegada els donarà reforç positiu per part dels seus amics, més implicació social i més interaccions.

La manca de competència social, pot ser especialment dificultosa en l’entrada de l’adolescència, ja que en aquesta època, les relacions amb els altres exigeixen nous reptes comunicatius i poden tenir mancances com per exemple, en iniciar converses, relacionar-se amb el sexe oposat, solucionar problemes o la presa de decisions, que si no es treballen podrien portar a un baix autoconcepte així com també baix rendiment acadèmic.

———————————————————————

¿TUS HIJOS TIENEN HABILIDADES SOCIALES?

Las habilidades sociales son un conjunto de conductas y habilidades específicas, verbales y no verbales, que nos permiten interactuar con los otros de la forma más adecuada en cada situación.

Son adquiridas (mediante la observación, el aprendizaje, la imitación, etc.) sobretodo durante la infancia. De hecho un buen aprendizaje precoz es importantísimo para la adaptación de los niños, ya que hay una relación directa entre las competencias sociales en la infancia y el posterior funcionamiento social, emocional y académico.

Muchos niños, por diferentes razones, puede que no aprendan estas habilidades necesarias para desarrollarse adecuadamente. Como consecuencia, podemos tener niños con conductas agresivas, rechazo por parte de sus iguales, aislamiento social, etc. Y también se relaciona con baja autoestima, desmotivación, locus de control externo (“nada depende de mi”), tristeza y hasta depresión.

Tanto el exceso como el déficit de habilidades sociales no son bueno y se recomienda una intervención psicológica especificando las dificultades para poderlas trabajar con el niño y darle las estrategias necesarias para su correcto desarrollo social.

Algunos ejemplos podrían ser: excesiva timidez, falta de asertividad, dificultades en expresar o entender emociones, no saber defenderse, dificultades en la resolución de problemas, etc.

“Siempre culpa a los otros”

“Cuando los compañeros no le hacen caso les pega”

“Vamos a una fiesta y se queda todo el rato cogida a mi”

“No sabe defenderse, los otros le mandan siempre”

Con el tratamiento psicológico, mediante juegos, role-playing, autoinstrucciones o técnicas conductuales, los niños irán poco a poco adquiriendo estas habilidades y viendo que pueden “hacerlo bien” e influir sobre lo que les pasa. Esta mejoría hará que se relacionen con los otros niños y sean aceptados. Esto a su vez, les dará refuerzo positivo por parte de sus amigos, más implicación y más interacciones.

La falta de competencia social, puede ser especialmente difícil en la entrada a la adolescencia, ya que en esta época, las relaciones con los otros exigen nuevos retos comunicativos y pueden tener dificultades para iniciar conversaciones, relacionarse con el sexo opuesto, solucionar problemas o en la toma de decisiones, que si no se trabajan podrían llevarnos a un bajo autoconcepto así como también un bajo rendimiento académico.