reeducació psicopedagògica

IDEES PER A TREBALLAR LA PSICOMOTRICITAT FINA

Posted on Actualizado enn

psicomotricitat-mariajaques-psicologia-barcelona

Segur que a molts de vosaltres us sona la paraula psicomotricitat, sobretot als que teniu nens petits us en hauran parlat a l’escola, ja que aquesta habilitat es comença a treballar des de preescolar.

Però què és la psicomotricitat fina? És la capacitat per coordinar moviments musculars petits i precisos, que es creu que comença a desenvolupar-se cap als 18 mesos. Està relacionada amb el nivell maduratiu del nen, però a vegades, des de la mateixa escola o bé els propis pares, detecten algunes dificultats que van més enllà de les esperades per l’edat. Llavors s’aconsella estimular-la, perquè la psicomotricitat fina és la base per a posteriors aprenentatges.

Us proposo diverses activitats molt interessants i amenes per afavorir aquesta habilitat que les podeu fer amb els vostres fills:

  • Passar pàgines d’un conte: primer de tela, després de cartró i finalment de paper.
  • Apilar gots de plàstic fent una torre.
  • Enganxar gomets (o enganxines): Depenent de l’edat es poden posar diferents criteris (fer una fila, resseguir una figura geomètrica, etc).
  • Retallar papers amb tisores.
  • Jugar amb plastilina: un clàssic que també és fantàstic per a nens amb certa hipotonia muscular.
  • Experimentar amb diferents textures: pedres petites, sorra, farina, sal gruixuda, etc. També es poden amagar objectes en un recipient ple de sal per exemple.
  • Pintar amb els dits amb pintura, aquarel.les o fang sobre paper o cartolina.
  • Pujar i baixar cremalleres i també botonar i desbotonar botons de més grans a més petits.
  • Classificar pasta o llegums (cigrons, macarrons, estrelles, fideus, etc) dintre de potets petits.
  • Jocs de titelles amb els dits.
  • Trossejar papers i fer-ne boletes amb els dits.
  • Fer collars de macarrons.
  • Obrir i tancar taps d’ampolles de plàstic.
  • Pintar dibuixos, de més grans a més petits sense sortir de la ratlla 😉
  • Posar pinzes de la roba a alguna tela o cartolina.
  • Amb una cullera portar sal d’un recipient a un altre.

Totes aquestes idees les podeu adaptar segons l’edat del nen i fer-ho amb més o menys dificultat i precisió….I a jugar aprenent!


IDEAS PARA TRABAJAR LA PSICOMOTRICIDAD FINA

Seguro que a muchos de vosotros os suena la palabra psicomotricidad, sobretodo a los que tenéis niños pequeños os habrán hablado en la escuela, ya que esta habilidad se empieza a trabajar desde preescolar.

Pero qué és la psicomotricidad fina? Es la capacidad para coordinar movimientos musculares pequeños y precisos, que se cree que comienza a desarrollarse hacia los 18 meses. Está relacionada con el nivel madurativo del niño, pero a veces, desde la misma escuela o los propios padres, detectan algunas dificultades que van más allá de las esperadas por la edad. Entonces se aconseja estimularla, porque la psicomotricidad fina es la base para posteriores aprendizajes.

Os propongo diversas actividades muy interesantes y amenas para favorecer esta habilidad que las podéis hacer con vuestros hijos:

  • Pasar páginas de un cuento: primero de tela, después de cartón y finalmente de papel.
  • Apilar vasos de plástico haciendo una torre.
  • Pegar pegatinas: Dependiendo de la edad se pueden poner diferentes criterios (hacer una línea, reseguir una figura geométrica, etc).
  • Recortar papeles con tijeras.
  • Jugar con plastilina: un clásico que también es fantástico para niños con cierta hipotonía muscular.
  • Experimentar con diferentes texturas: piedras pequeñas, arena, harina, sal gruesa, etc. También se pueden esconder objetos en un recipiente lleno de sal por ejemplo.
  • Pintar con los dedos con pintura, acuarelas o barro sobre papel o cartulina.
  • Subir y bajar cremalleras y también abrochar y desabrochar botones de más grande a más pequeño.
  • Clasificar pasta o legumbres (garbanzos, macarrones,estrellas, fideos, etc.) dentro de botes pequeños.
  • Juegos de marionetas con los dedos.
  • Hacer pedazos de papel y bolitas con los dedos.
  • Hacer collares de macarrones.
  • Abrir y cerrar tapones de botellas de plástico.
  • Pintar dibujos, de más grande a más pequeño sin salirse de la raya 😉
  • Poner pinzas de tender en alguna tela o cartulina.
  • Con una cuchara llevar sal de un recipiente a otro.

Todas estas ideas las podéis adaptar según la edad del niño y hacerlo con más o menos dificultad y precisión…¡Y a jugar aprendiendo!

Anuncios

L’ADQUISICIÓ DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA, què necessiten els nens per fer-ho bé?

Posted on Actualizado enn

mariajaquescabanes-psicologiainfantil-barcelona-lectoescriptura

L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura és un dels grans objectius dintre de l’escolaritat. I és que si ens hi fixem bé, tots els aprenentatges passaran per la lectura, la comprensió lectora o l’escriptura (sigui un problema de mates, un tema de medi o una cançó de música). D’aquí la gran importància d’una bona adquisició d’aquest procés tan complex.

Hi ha diferents mètodes i teories d’ensenyament de la lecto-escriptura, però sigui quin sigui el camí, el nen necessitarà d’unes capacitats prèvies que haurà anat desenvolupant i madurant des de ben petit, com per exemple, la psicomotricitat fina, la percepció, etc.

En els nens, totes aquestes capacitats no sempre segueixen el mateix patró, és a dir, cadascú té un ritme per adquirir-les i crec que s’ha de respectar aquesta diferència intersubjectes i no forçar mai. Però sí que és veritat que si s’observen certes mancances o dificultats se’ls pot ajudar. I aquesta ajuda la podem fer ja des de l’etapa preescolar.

Amb una reeducació o estimulació, facilitarem el posterior aprenentatge lecto-escriptor. Si no ho féssim, possiblement ens trobaríem amb més dificultats en arribar a cursos més avançats de primària, quan a les escoles es donen per adquirides i dominades totes aquestes prèvies.

S’ajuda al nen en les següents àrees:

  • Percepció: Amb dibuixos superposats, diferenciar figura-fons, trencaclosques, etc.
  • Nocions espai-temporals: Dintre-fora, dalt-baix, matí-tarda-nit, abans-després, etc.
  • Esquema corporal: Reconèixer i nombrar parts del propi cos.
  • Seqüències automàtiques: Com per exemple dies de la setmana.
  • Lateralitat: Jocs per a que estigui ben definida la dominància ull-mà-peu, sigui quina sigui.
  • Reconèixer i denominar colors i números.
  • Reconèixer i denominar lletres (relació fonema-grafia i consciència fonològica).
  • Ordre i ritme: Amb cançons i diferents objectes.
  • Psicomotricitat fina: Treball amb diferents textures, materials i objectes,  grafisme, pintar, etc. per aconseguir una bona coordinació òculo-manual i precisió alhora de fer la pinça (agafar el llapis correctament).

Aquesta última és de gran importància. Aprofito aquí per ensenyar-vos un article que vaig escriure sobre el tema.

Per tant, sempre que s’aprecien dificultats, no està de més acudir a un psicòleg infantil, ja que a partir d’una valoració objectivarà quin tipus d’ajuda necessita. I la reeducació que es pugui fer en aquestes primeres etapes és important, no només per ajudar al nen en les seves capacitats i habilitats, sinó perquè amb aquesta ajuda fomentem l’autoestima, la seguretat en ell mateix i en definitiva la felicitat, importantíssimes en qualsevol moment de la infància, vaja, i de la vida 🙂

————————————————————————–

LA ADQUISICIÓN DE LA LECTURA Y LA ESCRITURA, ¿qué necesitan los niños para hacerlo bien?

El aprendizaje de la lectura y de la escritura es uno de los grandes objetivos dentro de la escolarización. Y es que si nos fijamos bien, todos los aprendizajes pasarán por la lectura, la comprensión lectora o la escritura (sea un problema de mates, un tema de sociales o una canción de música). De aquí la gran importancia de una buena adquisición de este proceso tan complejo.

Hay diferentes métodos y teorías de enseñanza de la lecto-escritura, pero sea cual sea el camino, el niño necesitará de unas capacidades previas que habrá ido desarrollando y madurando des de pequeño, como por ejemplo, la psicomotricidad fina, la percepción, etc.

En los niños, todas estas capacidades no siempre siguen el mismo patrón, es decir, cada uno tiene un ritmo para adquirirlos y creo que se tiene que respetar esta diferencia intersujetos y no forzar nunca. Pero si que es verdad que si se observan ciertas dificultades se les puede ayudar. Y esta ayuda la podemos hacer ya desde la etapa preescolar.

Con una reeducación o estimulación, facilitaremos el posterior aprendizaje lecto-escritor. Si no lo hiciéramos, posiblemente nos encontraríamos con más dificultades al llegar a cursos más avanzados de primaria, cuando en las escuelas ya se dan por aprendidas y dominadas todas estas previas.

Se ayuda al niño en las siguientes áreas:

  •  Percepción: Con dibujos superpuestos, diferenciar figura-fondo, puzzles, etc
  • Nociones espacio-tiempo: Dentro-fuera, arriba-abajo, mañana-tarde-noche, antes-después, etc.
  • Esquema corporal: Reconocer y nombrar partes del propio cuerpo.
  • Secuencias automáticas: Como por ejemplo días de la semana.
  • Lateralidad: Juegos para que esté bien definida la dominancia ojo-mano-pie, sea la que sea.
  • Reconocer y denominar colores y números.
  • Reconocer y denominar letras (relación fonema-grafía y conciencia fonológica).
  • Orden y ritmo: Con canciones y diferentes objetos.
  • Psicomotricidad fina: Trabajar con diferentes texturas, materiales y objetos, grafismo, pintar, etc. para conseguir una buena coordinación óculo-manual y precisión para hacer la pinza (coger el lápìz correctamente).

Esta última es de gran importancia. Aprovecho aquí para enseñaros un artículo que escribí sobre el tema.

Por tanto, siempre que se aprecien dificultades, no está de más acudir a un psicólogo infantil, ya que a partir de una valoración objetivará que tipo de ayuda necesita. Y la reeducación que se pueda hacer en estas primeras etapas es importante, no sólo para ayudar al niño en sus capacidades y habilidades, sino porque con esta ayuda fomentamos la autoestima, la seguridad en él mismo y en definitiva la felicidad, importantísimas en cualquier momento de la infancia, vaya, y de la vida 🙂